Dilluns a la tarda, per fi arribava el moment de pujar a l’avió que feia tants anys que esperaven els Pino 2.0. El viatge de fi d’etapa va començar en aterrar i amb el tramvia que els va dur fins a la ciutat on, ràpidament, van fer el check in a l’hotel per poder sortir a fer un primer contacte amb la ciutat. La seva emoció i les ganes per descobrir la ciutat va fer que el Francesc, la Maite i la Carla els fessin la sorpresa de dur-los caminant fins al Duomo, en un vespre de dilluns on els carrers de la ciutat eren pràcticament només per a ells. Aquest va ser el primer contacte visual amb la Catedral, la Piazza della Signoria i la rèplica del David.

Les ganes de continuar descobrint la ciutat van fer que el dimarts sortissin de l’hotel ben d’hora en direcció a la Piazza della Republica i a la Loggia del Mercato Nuevo on van tocar el morro del Porcellino per, tal com diu la tradició popular, assegurar-se que tornaran a Florència. Tot passejant van arribar fins a la Basilica della Santissima Trinità des d’on van veure les vistes al Ponte Vecchio i al riu Arno, que van vorejar fins arribar al pont per travessar-lo i accedir al Palau Pitti, on van quedar meravellats amb la magnitud del Palau i la seva distingida decoració.

Després del temps lliure per dinar, es van retrobar a San Lorenzo per continuar plegats la visita al Palazzo Medici Ricardi i a l’Academia, on els va fer molta il·lusió veure el David de Miquel Angel. Els alumnes van gaudir encara més la visita perquè ells mateixos s’havien preparat, sobretot a classe amb la Carmen i en parelles o grups de tres, explicacions de tot el que estava previst visitar. També van fer una volta per la Piazza del Duomo, entrant a la Basílica per veure la cúpula des de l’interior.

A més d’aquest modelatge i l’aprenentatge entre iguals, cada vespre han fet celebracions del que havien vist i après al llarg de la jornada. Ho han fet amb les eines de la Cultura de Pensament que tant dominen, fent titulars sobre Florència com el de “Impactant: una obra d’art a cada cantonada” o comparatives creatives, de l’estil de “Si el dia d’avui fos un quadre, seria de Sandro Botticelli”, “Si el dia d’avui fos un color, seria el taronja” per les tonalitats terroses dels murs i façanes toscanes.

El dimecres, a més de veure la Catedral i el Baptisteri, van poder pujar al Campanille -a la cúpula no, perquè està en restauració-, i van quedar sorpresos amb la panoràmica sobre la ciutat. Van visitar les obres més significatives del Museo dell’Opera del Duomo, com els panells de les autèntiques Portes del Paradís del baptisteri, obra de Ghiberti, una Pietà de Miquel Àngel i una Maria Magdalena de Donatello.

El plat fort de la tarda va ser la visita a la Galeria degli Uffizi, dinamitzada a partir d’un repte amb les Claus del Pensament, que els convidava a observar les obres mestres amb més profunditat. En acabar la visita encara els esperava una altra imatge molt impactant, i també de color també taronja, com va ser l’emocionant posta de sol des de la Piazzale Michelangelo, abans de la serata per la Piazza di Santa Croce, amb sopar, gelat i un improvisat ball amb música de carrer.

Ahir van anar d’excursió fins a Pisa en tren, per veure en directe la famosa torre inclinada del Baptisteri, fer-se fotos i travessar la Piazza dei Miracoli amb una mirada en 360º. A més de visitar altres punts clau de Pisa marcats en l’itinerari, la Maite els va descobrit el grafitti Tuttomondo de l’artista nordamericà i activista social, Keith Haring.

Avui encara els queden fites importants, com la visita a la Capella dels Médici, la Basilica di Santa Maria Novella i un darrer recorregut pel mercat de San Lorenzo, on faran les últimes compres abans de tornar a casa carregats d’aprenentatges, entre els quals també hi ha el d’una manera molt apreciativa i enriquidora de veure el món.