El context de la unitat d’indagació va ser l’estudi d’autors de la Literatura hispànica, entre els quals hi figuren els de l’Amèrica Llatina. De cara als alumnes l’origen va ser un element provocador, per promoure el seu pensament, com és el vers Puedo escribir los versos más … esta noche. A partir d’aquest vers incomplet, els alumnes de 3r i 4t van recórrer a la rutina de pensament que ells consideraven més adient per indagar sobre la seva autoria i per esbrinar també quina connexió tenia amb el seu currículum. Com mostra la documentació, alguns van optar per fer-se preguntes creatives, altres el 321 Pont, la Balança o el Color / Símbol / Imatge, etc.
Aquesta manera de plantejar l’aprenentatge a partir de la pròpia descoberta és una proposta que estimula molt els alumnes, ja ho plantegen com un repte que ells poden assolir i que res té a veure amb les classes magistrals i unidireccionals d’abans. Amb aquestes estratègies, els alumnes de la nostra escola no només són protagonistes del seu aprenentatge sinó que participen de forma activa en ell. A més, com que els professors i professores, els transmeten què s’espera d’ells en cada moment, poden ser més responsables i conscients del seu procés d’aprenentatge.
Un cop els alumnes van arribar a la conclusió que el vers és el que encapçala el Poema XX de Pablo Neruda, i que l’epítet que hi faltava eratristes, van visionar la pel·lícula El Cartero y Pablo Neruda i aprofundint en l’escena on dialoguen sobre les figures retòriques, com les metàfores i les comparacions, els alumnes van connectar amb el currículum d’aquest curs on estudien els gèneres literaris i, en concret, la poesia. Encara van anar més enllà i van escanejar una composició poètica en particular que és l’oda i de la qual Neruda en va ser un màxim exponent ja que en va escriure més de dues-centes, dedicades a temàtiques com el mar, al temps, la tristesa, l’alegria, a Valparaíso… A partir d’aquí, es van plantejar la rutina del I amb això, què? i els alumnes van explorar la transferència de l’aprenentatge, escrivint ells i elles les seves pròpies odes a aquells objectes quotidians que volien lloar. El resultat és sorprenent i divertit, ja que les temàtiques escollides són d’allò més diverses, com: la pissarra, la pala de pàdel, el llibre, la calculadora, la ploma, el viatge, el futbol, el micròfon, etc.
La unitat d’indagació sobre Neruda ha estat un treball de col·lectiu de tota l’ESO, que a més de rutines ha inclòs estratègies i mapes de pensament, hàbits de ment i hàbits del cor i els Grans Enteniments de l’escola. I més enllà d’unir aprenentatges, ha servit per connectar també diferents assignatures, ja que les odes han estat il·lustrades a Visual i Plàstica, a Geografia han situat les poblacions xilenes del Parral, Valparaíso i Santiago de Xile, i a Literatura catalana han enllaçat Pablo Neruda amb Miquel Martí i Pol per trobar les semblances, diferències i perspectives complementàries entre ambdós escriptors.
A més, l’estudi de profunditat del conegut com a El poeta de l’amor iniciat a l’ESO ha tingut ressò en les etapes de Primària, amb les odes de la Verema, i d’Infantil. I, fins i tot, ha arribat al menjador ja que l’equip de cuina de l’escola va acceptar el repte i va crear un menú homenatge amb els ingredients xilens als que Neruda va dedicar una oda, assolint una cosa única i és que el mateix aprenentatge s’expandeixi i alhora uneixi a tota la comunitat de l’escola.
