Aquest any hem començat a implamentar, en el nostre projecte educatiu, el programa ONMAT des de 1r d’ESO i, a partir d’aquest curs, ho anirem fent de forma progressiva i continuada a la resta de secundària. L’ONMAT és un programa que, segons els seus autors de Tekman, “vol revolucionar les mates de secundària”. Més en concret, aquest mètode permet als alumnes aprendre les matemàtiques de manera contextualitzada i no només memoritzar i aplicar operacions llargues i complexes. D’aquesta manera es presenta com a l’evolució natural de l’EMAT amb què els nostres alumnes aprenen matemàtiques des de P3 fins a 6è de primària.

A principi de curs ja us vam informar sobre aquest nou mètode, que entre altres beneficis té els d’afavorir el treball personalitzat -respectant més les necessitats i fortaleses específiques de cada alumne- i el d’ensenyar a gestionar el propi aprenentatge de forma més autònoma i responsable… Ara us volem mostrar en imatges com es desenvolupa una sessió pràctica. Per això hem assistit a una classe de 1r, on els alumnes estan treballant les deduccions matemàtiques amb objectius curriculars. A la primera part de l’activitat se’ls guiava a deduir la fórmula amb què calculem la longitud d’una circumferència i, a la segona, la de l’àrea d’un cercle.

Seguint les activitats manipulatives que l’ONMAT recomana per descobrir el nombre pi, el Xavi, el seu professor, els va proposar mesurar tots els objectes rodons que tenen a classe: rellotge de paret, papereres, tamborets, braçalets… Aquesta forma motivadora i col·laborativa va ser, sens dubte, una manera més divertida d’aprendre que si mesurem amb una conta mètrica la longitud d’una circumferència i el seu diàmetre i en calculem el quocient, sempre n’obtindrem el mateix resultat: el nombre pi.

A la segona fase d’aquesta sessió van aprendre que la longitud d’una circumferència es calcula multiplicant pi pel diàmetre, i l’àrea d’un cercle, multiplicant pi pel radi al quadrat. Aquesta segona activitat es compaginava amb la plataforma online, on els alumnes poden anar treballant seguint el seu propi itinerari i superant els “steps” suggerits. Això els permet seguir un ritme més personalitzat i variat, triant entre rutines de pensament, exercicis, proves, reptes, exercicis del llibre o activitats per donar-los oxigen… els famosos “descansos cerebrals” que ens recomana la Neurociència i que a l’escola fa temps que posem en pràctica.