Una de les lliçons que, com a escola, vam aprendre durant el confinament va ser com era d’útil que la Begoña i la Minerva, les responsables del nostre propi Departament d’Orientació Psicopedagògica (DOP), entressin més a classe. I a aquesta iniciativa que va començar d’una forma més virtual, durant el periode de confinament, li hem donat continuat a l’escola física des del setembre. 

Un exemple de les sessions que fan aquest curs, per dotar els alumnes de més recursos propis de gestió emocional, és el programa emocional que han dissenyat per a primària. Més enllà de les emocions que tracten amb els alumnes d’infantil, en aquestes sessions de migdia s’exposen i treballen temes que han identificat com a prioritaris en aquestes edats, com rebaixar la por generada per la Covid i l’ús adequat de la tecnologia, coincidint amb la introducció dels iPads a l’escola.

A les fotos podeu veure dues sessions a 5è i 6è de primària. En la primera, la Begoña va començar activant coneixements previs sobre la por, per identificar què és realment la por i diferenciar-la d’altres sentiments o emocions com la preocupació, la incertesa, una inquietud o estar espantat. Els alumnes han tingut així l’espai per identificar i expressar en veu alta quines són aquestes emocions: por a un altre confinament, fins quan haurem de dur mascareta, la possibilitat de contagi i quins símptomes tindrem, si els pares es quedaran sense feina, què passarà amb les notes i amb les extraescolars… Moltes emocions al voltant d’un sol tema, que la Begoña va proposar ordenar-les gràcies a una eina de la Cultura de Pensament que els alumnes coneixen molt bé, com és el mapa de definició. 

Amb aquest recurs van aprendre a diferenciar els diferents tipus de por, entenent que la por és real ja que és una emoció que sent cadascú, però van aprendre a diferenciar les pors que es deriven d’un perill real (per exemple, trobar-se una serp al bosc), les pors de fets no reals (una pel·lícula de por) i les pors segons la nostra condició (caure en una piscina pot ser perillós només si no saps nedar).

La segona proposta de la Begoña va ser realitzar un mapa web per categoritzar les pors i veure si tenen una connexió directe o no amb perills reals o evitables. Amb aquest exercici cooperatiu, van adonar-se que les coses poden ser perilloses o no segons com les afrontem i que, de vegades, tenim més capacitat de la que ens pensem de reduir el risc o “el termòmetre” de l’emoció i, en conseqüència, l’angoixa. L’exemple més clar, segons van concloure, les mesures de prevenció que ja estan prenent: mascareta, distància i neteja de mans.

A les fotografies de la sessió de 6è de primària on han treballat, també amb Cultura de Pensament, diferents estratègies per fer un bon ús de les pantalles en un moment en què estan més presents que mai a les nostres vides. Ho van fer qüestionat-se, a partir de les claus de pensament, les diferents lectures que pot tenir un missatge inapropiat a les xarxes socials o com es pot sentir una persona de qui comparteixen una foto sense el seu permís. Després d’identificar possibles usos indesitjats de les noves tecnologies, van positivitzar-les ja que, ben utilitzades, amb prudència i respecte, són un recurs positiu per a nosaltres. Aquesta part la van fer amb la rutina de pensament de causa-efecte i compartint les visions de tots els alumnes, per aprendre tots de tots. 

Amb aquests sessions dins del grup bombolla, els alumnes han establert un vincle més directe amb les nostres psicopedagogues, i això afavoreix també que normalitzin el fet d’acudir a elles i expressar-li qualsevolt tipus d’inquietud o problema, en cas que sentin la necessitat de fer-ho.