L’obra i figura de Salvador Dalí ha estat el tema al qual els quatre cursos de l’ESO han dedicat els seus crèdits de síntesi. Es tracta d’un projecte conjunt d’etapa, que van començar de forma intensiva durant la Setmana Cultural d’abril i que culminarà amb la presentació dels artefactes de la comprensió, al mes de juny. Després d’una visita virtual que els alumnes van fer fa unes setmanes al Museu Dalí de Figueres, ahir van poder fer-ne una de presencial al castell de Púbol. Hi van anar en autocars bombolla i un cop allà, els cursos es van mantenir per separat i van fer la visita guiada a dins del castell i als jardins per torns.
Les guies del castell es van quedar sorpreses del coneixement i ampli context que els nostres alumnes tenen sobre Salvador Dalí. El motiu s’explica de forma molt visual amb la Història d’aprenentatge que hi ha penjada al vestíbul de l’escola i també en la galeria de fotos d’aquest post. La Història d’aprenentatge és un tipus de documentació de la Cultura del Pensament que mostra el recorregut que els alumnes han seguit, a partir d’estratègies i recursos com les rutines, claus i mapes, fins a integrar un coneixement.
En aquesta Història d’aprenentatge de les fotografies, veureu que a més de ser un projecte transversal de tota l’etapa, és multidisciplinar i s’ha fet en quatre idiomes: català, castellà, anglès i francès. Una història que s’ha dissenyat també a partir de la rutina de la comprensió “Generar, classificar, connectar i elaborar”, que fa de paraigües de la resta.
El punt de partida per començar a generar va ser la rutina de les preguntes creatives que la professora de Visual i Plàstica, Carmen García, va proposar als alumnes perquè provoquen el pensament. Entre elles es pot llegir: “Per què Dalí va triar el Surrealisme com a moviment artístic? Per què va decidir comercialitzar el seu art? Qui era el seu pintor favorit?…”. Preguntes que els van dur a hàbits de ment com l’indagar, investigar, buscar complexitat… També van treballar-ho a partir de les claus del pensament, per exemple connectat Dalí amb altres pintors surrealistes com Magritte i Breton, i el Surrealisme amb altres moviments artístics com el Dadaisme. També la clau de la forma els va servir per descriure pintures de Dalí i la clau del punt de vista, per interpretar-les.
Una altra rutina del pensament que van utilitzar els quatre cursos va ser la de “Parlant amb guixos”, que van fer al voltant tant de Salvador Dalí com de “Avida Dollars”, una expressió formulada amb les mateixes lletres que el nom de l’artista i que va ser el sobrenom que va rebre dels companys surrealistes quan van decidir expulsar-lo del moviment per haver-se tornat massa cobdiciós.
Un cop havien connectat amb els coneixements previs, van passar al segon estadi de classificar amb el mapa de fluxe o flow map. També, a partir de les obres de Dalí, van fer el seu pensament visible amb la rutina de “Color, símbol i imatge”, on els alumnes van deixar anar la seva creativitat per exemple explicant Dalí amb “color magenta, perquè és original; els bigotis, com a símbol; la imatge de Portlligat”.
Les connexions han estat constants entre les assignatures ja que és un tema que les permeabilitza totes, fins i tot les de Ciències ja que a partir d’un documental van descobrir com la ciència va ser una de les grans fonts d’inspiració de Dalí. També els iPads a l’aula els han resultat molt útils per indagar, investigar i escanejar documents per exemple a classe de literatura, on amb la Gloria Garriga han comparat escrits i fet un altre hàbit de ment, el de sintetitzar, amb dinàmiques que han afavorit l’aprenentatge en moviment.
Una història d’aprenentatge que, en tot el seu conjunt, té implícita l’emoció de ser un treball grupal que abraça tota l’etapa de secundària, alumnes i professors de les diferents assignatures, i també l’emoció que sentim ara per descobrir aviat els artefactes de la comprensió que els alumnes estan creant amb la llibertat d’acció a la que convida el Surrealisme.