L’ús dels mapes conceptuals a Geografia i Història

A 2n d’ESO, la matèria de Ciències Socials està dividida en una part de Geografia i una altra d’Història. Fins a aquesta setmana, han estat treballant la primera amb temàtiques com l’organització política de les societats, l’activitat econòmica i els sectors productius. En acabar cada tema, i dividits en grups de quatre, els alumnes l’han tancat elaborant mapes web que els han ajudat a classificar i categoritzar els diferents temes.

En el moment de fer-ho amb el sector terciari, els seus professors, l’Oriol i la Marta, els han proposat que triïn ells mateixos el mapa conceptual que volen emprar per documentar l’aprenentatge. Alguns han seguit optant pel mapa web. D’altres, per complementar un mapa web més general, han elaborat mapes de causa-efecte per explicar l’aparició o creixement del turisme i de flux per a l’evolució del sector terciari.

A les fotografies es veuen alguns d’aquests mapes, que són en anglès perquè a la nostra escola aquesta matèria es fa en format co-teaching (2 hores a la setmana en català i 1 en anglès). Normalment l’hora setmanal d’immersió a l’anglès es destina a l’elaboració de documentacions, ja que és quan més interacció es genera amb l’alumne. També perquè així es pot introduir vocabulari de forma més natural i fluïda.

El fet que els alumnes tinguin la llibertat d’escollir quin mapa els convé més per tancar l’aprenentatge és una pràctica de metacognició, ja que ells mateixos són plenament conscients de la utilitat d’aquesta eina de la Cultura de Pensament. I si bé fins ara el mapa web ha estat el més usat, altres mapes de ment com el de causa-efecte, de flux, el de doble bombolla o el Diagrama de Venn els ajudaran a buscar complexitat i raonar amb evidència per comprendre millor la Història.