Una classe de llengua, a partir del joc i la metacognició

Els alumnes de 3r de primària van estudiar els sinònims al primer trimestre. Un cop assolit aquest aprenentatge, els ha arribat el moment de donar-li la volta i anar a pels antònims. Per fer-ho, la seva tutora Gemma els ha proposat un joc, conscient com és que introduir la part lúdica en l’aprenentatge és sempre una bona idea. A més, sap que pel simple fet de proposar-los una part de l’activitat al pati, els predisposa a una emoció positiva vers l’aprenentatge. 

Un cop al pati de primària els va repartir uns cartells amb diferents noms i adjectius, que havien de penjar-se al coll. I, quan donés el senyal d’inici, havien de buscar la seva parella de sinòmim amb el mínim de temps possible. Això va generar imatges divertides entre els alumnes i alegria quan trobaven el seu company. El joc es va complicar una mica més quan van girar les targetes i el que havien de fer era buscar l’antonim del mot que tenia cadascú. Subir -y bajar, claro – oscuro y frío -calor van ser de les primeres parelles en formar-se. 

La segona part de l’activitat es va fer a l’aula i van utilitzar l’escala de la metacognició, per prendre consciència sobre el que havien après, com ho havien après, quina utilitat tenia aquell aprenentatge i en quines altres situacions el podrien fer servir. Per respondre aquestes preguntes van utilitzar les claus de pensament amb les que els alumnes ja estan molt familiaritzats. Entre les respostes, destaquem la que relacionava els antònims amb la clau del punt de vista i la de l’alumna que va subratllar la de l’emoció per fer referència a que la Gemma sempre els proposa coses divertides.

Per concloure van repassar els diferents hàbits de ment que havien fet servir en aquesta lliçó i els alumnes van citar els de connectar, escanejar, descriure, reflexionar per aprendre, explicar i ordenar, indagar, descobrir complexitat, expressar i sintetitzar. Una situació que els va servir per anar consolidant l’aprenentatge que estan fent d’aquests hàbits de ment, a partir de recordar-los amb el gest que han associat a cada un d’ells.