El primer que va sorprendre els alumnes en arribar al Museu de la Ciència del CosmoCaixa va ser l’enorme pèndol de Foucault, que va servir al Roger per recordar-los que, encara que no ho notin, la Terra està en constant moviment, rotant sobre el seu eix… D’aquesta manera tan visual van entendre que el pèndol tirés els bastonets de la circumferència que l’envolta i alguns fins i tot es van quedar força hipnotitzats observant el moviment del pèndol.

Tot seguit un parell de guies van agafar cada un dels grups i els van fer una visita guiada adaptada al temari que estan estudiant ara a classe o que ho faran ben aviat. Aquest és el cas dels alumnes de 4t, que aviat començaran a estudiar l’evolució humana. Per començar-los a posar en context, una guia els va explicar -en anglès- els origens de la nostra espècie i els va situar davant d’una recreació de la Lucy, l’Australopithecus afarensis trobada per uns científics americans a Etiòpia i que es considera el primer homínid. A més també van poder veure restes descobertes a altres jaciments com Atapuerca, a Burgos, i que han aportat moltes pistes sobre els nostres avantapassats.

Per la seva banda, els alumnes de 3r van seguir un recorregut per la sala de la matèria, veient exemples de diferents de matèries inerts, vives, inte·ligents i civilitzades. Els va agradar veure -i tocar- un meteor i un bloc de gel en el que coexisitien els tres estats possibles de l’aigua: sòlid, líquid i gasós… on els van explicar que la distància de la Terra respecte el sol afavoreix que l’aigua al nostre planeta es trobi en forma líquida, un fet que es considera imprescindible per la perseverança de la vida.

Abans de passar a un divertidíssim taller d’electricitat que els va posar els pèls de punta -literal- van estar veient diferents demostracions a partir de les Lleis de Newton. La que més els va sorprendre va ser la de la caiguda lliure, veient com al buit tots els cossos cauen a la mateixa velocitat. És a dir, que sense aire la velocitat de caiguda és la mateixa no com en la vida quotidiana, quan els cossos plans, com una ploma, ofereixen més resistència que per exemple una bola metàl·lica.